Per la màgia de Taraviana, que no s'acabi mai Caravana!

Sabeu la típica amanida que hi ha més de tot que d'amanida? Això em recorda Caravana. I és que no ho tinc entrat dins el meu cor com unes colònies normals, no...En unes colònies normals, els monitors no formen part del grup de nens; en unes colònies normals, no te'n vas a dormir fins les tantes a causa d'haver estat assajant, ni es fan activitats de "tirar la vergonya a la basura"...

I és que aquests dies han sigut immillorables. Des dels primers, plens d'assajos, obrint la ment i essent creatiu fent material i veient cares agotades però amb molta il·lusió i esperança...
Fins els últims! Aquests són els que realment van plasmar el que havíem currat des d'un bon principi, els que ens van posar a prova com a grup. Grup? He sentit grup? Potser li quedaria millor el nom d'equip o de família, en el que tots 42 ens complementem entre si. 42! Res de 36.
Així doncs, aquests últims van plasmar comprensió, aguantant-nos uns als altres nerviosos en el moment de no trobar alguna disfressa; també, companyerisme, quan havies de desmaquillar a algú darrere la carpa que havies conegut fa dos dies; confiança, esforç, riures, plors, copets a l'esquena, mirades que transmetien seguretat recíproca, xafades de iogurt, workouts, berenars a les 8, obres a "pleno sol"...
Tot això ens ha fet créixer com a persones i crec que ningú de nosaltres ho oblidarà mai.

Immensament contenta, immensament satisfeta. Em sento fins i tot afortunada d'haver pogut viure una experiència tant i tant guai com aquesta, i això només ho hem fet possible entre tots i cadascun de nosaltres, perquè, tal i com diria la princesa del conte, tots som indispensables però inútils sense els altres.

Moltes gràcies per aquests dies tant i tant màgics. Per la màgia de Taraviana, que no s'acabi mai CARAVANA!

Urban running Igualada

Avui, la gent esportista d'Igualada ha sortit a córrer pels carrers de la mateixa ciutat. Molta gent a contribuït en això: botigues, agrupacions escoltes...i els propis corredors! Com a obsequi, se'ls hi ha donat una samarreta blava que, de ben segur, es podrà veure posada durant tot l'any a la gent que hi ha participat.

Crec que aquest tipus de coses fomenten una base més àmplia i permanent de cultura de l'esport, de salut, d'unió, de comerç i de bona sintonia.

A més, els comerços de la centre de la ciutat aprofiten per obrir fins a mitjanit d'aquest mateix vespre per atraure més gent i més ventes de cara a l'estiu.

Un món de bojos

En aquesta entrada, us deixo un cover meu de la cançó "un món de bojos" de la telenovel·la del Cor de la Ciutat.
La lletra val molt la pena escoltar-la; és per això que l'he volgut compartir amb vosaltres ja que tots ens hi podem sentir reflectits. Una de les millors parts és aquesta:

'En un món de bojos només plores al teatre,
ningú riu quan dius per sempre,
perquè els cors de les persones
són d'acer inoxidable.'

Espero que us agradi, que us fagi reflexionar durant uns minuts i que la gaudiu :).

Final d'etapa

Estem a principis de maig de l'últim curs de la nostra etapa als Maristes Igualada, concretament, l'últim mes de l'ESO. Estem anciosos per arribar al nostre destí final i aconseguir el què tots volem: el graduat. No obstant, tots i cadascun de nosaltres té un neguit a dins seu que li diu que això no vol que acabi. No vol acabin les pregàries de cada matí, les classes de tarda de juny amb la xafogor entre cames, les festes de sant marcel·lí, aquells dimecres a les 8 veient tothom encara mig adormit, la setmana de la solidaritat, les cues a les fonts, intercanvis, colònies, convivències d'aprofundiment que fan reflexionar...Són tot un munt de records que ens enduem a la nostra motxilla amb molt d'apreci.

D'aquí aproximadament 1 mes, estarem tots ben mudats i assentats a la sala d'actes celebrant la nostra festa, la festa de graduació de l'ESO.

M'emporto un molt bon record durant els meus 14 anys als Maristes Igualada, on he estat més que bé i, al fi i al cap, m'hi sento com a "casa".

El viatge esperat ja ha passat!

París!!! El destí d'aquell viatge tan esperat fa uns mesos ja ha passat. Van ser uns dies molt especials on tots els components del grup vam estar molt compaginats. Fins i tot, amb els professors! Això va ser una de les coses que el van fer més especial...

Tal com vaig escriure anteriorment, vam visitar un parell de museus (el Pompidou i el Louvre), vam fer un passeig pel Bateau Mouche, vam pujar a la Torre Eiffel...Tot ho vam dur a terme juntament amb rialles, bromes, cançons, fotos, vídeos...

Parlant de vídeos...un grup de noies de la nostra classe van realitzar un reportatge de tot el viatge com a treball de camp, una part del Treball de Recerca. Aquí podeu gaudir-lo.

Bona setmana!!!

La Diada de Sant Jordi

S'acosta Sant Jordi. Una data important per tots els catalans i els enamorats en concret: 23 d'Abril.

La diada de Sant Jordi prové d'una llegenda tradicional catalana d'un poble espantat per la presència d'un drac el qual vivia en una cova a prop d'aquest mateix poble. La llegenda acaba de la següent manera: arriba una cavaller i mata al drac, del qual hi surt una rosa que acaba regalant-li a la princesa que anteriorment havia estat escollida perquè el drac se la mengés. Aquest cavaller era Sant Jordi.

Per aquesta raó, a la diada de Sant Jordi és molt popular i típic que els homes regalin una rosa a les dones.
Al mateix temps, se suma que és el dia del Llibre, per tant, és molt comú que les dones regalin un llibre als homes.

És un dia molt maco en el que tothom surt al carrer i passa una bona estona amb la parella o la gent que estima, com la família i els amics
.
És una tradició catalana més que ens fa ser diferents i és per això que no s'hauria d'abandonar ni perdre mai.

Tots junts la podem mantenir!!

Poema anònim d'una personalitat no gaire anònima

Un poema volia compartir amb tots vosaltres, d'autor anònim, però amb un rerefons immensament gran, provinent d'un cor que ho és encara més...Espero que us agradi i que us fagi reflexionar una estona.
EL SUBCONSCIENT

I si el fang que dia a dia trepitgem,
si les petjades amb què viatgem,
si les arrels sortints amb què topem,
i si els mars i rius que creuem,
fossin fruit de la ment adormida
d'una tercera persona que, arraulida
en el racó humit d'una cel·la,
navegui a tota vela,
intentant trovar terra
en el mar del vici i de la guerra
del seu negre subconscient.

I si la veu interior, que és la ment propia,
la teva o la meva
fos del penitent i el subconscient una còpia?

I si el que jo crec i creo...i si la gent
no és res més que el subconscient,
la consciencia, el més profund pensament,
que a foc roent
corroeix en silenci i desobedient
el reclús pensament del criminal dolent.

I si el cantar, l'univers i el terror,
el ballar, els diners i l'horror,
el jugar, els carrers i l'humor,
fossin creacions virtuals
on, ni tu ni jo, ni tots els mals
fóssim ni de lluny reals?!

I si, i si i si!
Ni ossos ni pell. ni carn ni cor...ni amor.

Anònim

París, ja venim!!

Com vaig comentar fa cosa d'un mes i mig, vam realitzar un festival per guanyar diners pel viatge de final de curs a París. Doncs ha arribat ja la setmana esperada!! Diumenge marxem a les 18:00!!

I és que, després de tots aquests anys, poder anar a una gran ciutat amb personetes que han conviscut amb tu des que érets un moc, és un luxe.

Així doncs, els dies estan plantejats de la següent manera: 

-Sortim de l'escola aquest diumenge i arribem a París cap a mig matí havent sopat i esmorzar en ruta.

-El dilluns visitarem Notre Dame, la Consergerie i el centre Pompidou.

-El dimarts esmorzarem a l'hotel i pujarem fins a la Tour Eiffel i farem un passeig en bateau mouche pel Sena.

-El dimecres també esmorzarem a l'hotel i sortirem direcció Versalles. Més tard, visitarem el Louvre i  pujarem fins al Trocadero i farem un recorregut pels Camps Elisis.

-El dijous sortirem cap a Disneyland i passarem tot el dia allà fins a l'hora de marxar.

Tots en tenim moltes ganes i creiem que és un bon moment per unir-nos tots per últim cop com a curs ja que l'any que ve cadascú anirà cap a una direcció diferent. París, ja venim!!!

Travessant fronteres...

Com ja és costum, aquests dies, els mitjans de comunicació s’han tornat a omplir de notícies d’immigrants que han decidit travessar fronteres. Gent que intenta creuar "l’estret" i, a la vegada el "gran abisme" entre la misèria i la glòria, entre la seva vida i la vida somniada.

La immigració és, sens dubte, un dels temes d’actualitat amb més polèmica. Hi ha divisió d’opinions i ningú es posa d’acord en la solució més adient i justa per a tots. Suposo que el què necessitem tots plegats és una bona dosi de reflexió.

Per una banda, hauríem de pensar en tot el què tenim i en la vida que ens ha tocat viure. Què hem fet per néixer aquí? Absolutament res.  Això em condueix a pensar en la igualtat de drets que tenim tots a dur una vida digna i en l’obligació que tenim d’ajudar a que això sigui una realitat.

Les persones que creuen la frontera en busca d’una vida millor posen en perill la seva pròpia vida…I ho deixen tot! Molt pocs sabem el valor que suposa deixar-ho tot: la teva família, la teva cultura, la teva casa, el teu país. Tot!

Fent memòria, també recordem que, fa uns anys i també a l’actualitat, molta gent d’aquí va emigrar i emigra a països com Alemanya o Suïssa; llavors i ara, érem i som nosaltres els “immigrants” amb l’esperança de ser acceptats. Ara està a les nostres mans ajudar a aquells qui ho necessiten. Potser hauríem de “deixar de sentir-nos envaïts” i ser més persones.

Amb tot i això, la immigració s’ha de dur a terme esglaonadament per tal que el país ho pugui “absorbir” favorablement. I des del meu punt de vista, té una solució que està fora del nostre abast; el què està al nostre abast és potser canviar una mica la nostra actitud i mirar-nos el problema des dels ulls de l’altre. Segurament, el que ells fan és el que tots faríem.

8 de Març: Dia Internacional de la Dona Treballadora

Dia Internacional de la Dona Treballadora? I els 364 dies restants de l’any? Per què no existeix el Dia Internacional de l’Home Treballador? La resposta d’aquestes preguntes les trobarem possiblement si aprofundim tan sols una miqueta amb la realitat actua, laboral i social de la dona.

Ens adonem que les afortunades que tenen un treball, ho fan amb unes condicions econòmicament inferiors a la dels homes, i de ben segur, ho fan igual de bé o millor. I si analitzem l'aportació de coneixement i qualitat en el treball quan es tracta de càrrecs directius o d'alta responsabilitat, el nivell d'exigència és molt superior a la dels homes. 

Però això no acaba aquí: un percentatge molt elevat de dones, una vegada acabada la seva jornada laboral, els hi esperen les responsabilitats familiars: la casa, els fills, el marit…No sé per quina raó tampoc acabem de ser iguals en aquest àmbit. Us imagineu el pare planxant, cuinant o posant la rentadora regularment? Si bé, és cert que hem evolucionat molt, però no el suficient perquè poguem deixar de celebrar aquest dia. Serà aleshores, quan la igualtat social, cultural i laboral de les dones respecte els homes sigui una reailtat arreu del món.

El verdader sentit del Carnestoltes

La Quaresma a la cantonada, la gresca i la disbauxa s'entenen pel territori. No hi ha lloc on aquests dies no se celebri algun acte vinculat al Carnestoltes.
Antigament, aquests excessos venien donats per un exercici de contenció en tots els aspectes que s'autoaplicaven durant la Quaresma. Realment, el Carnestoltes tenia un sentit.
Possiblement, en els nostres dies, poques persones, després de gaudir d'uns dies divertits,  exercitaran el verdader sentit de la Quaresma.
Així doncs, quin sentit té el Carnestoltes als nostres dies? Estem en un Carnestoltes continu? L'esforç i el sacrifici han perdut el seu valor? Les societats anteriors a la nostra eren més coherents?
Aquestes i moltes altres qüestions ens podríem plantejar, i segurament, si les responguéssim amb sinceritat, quedaríem ingratament sorpresos.

MÚSICA

Com seria el món sense la música? Com seria el món sense instruments ni partitures, ni escoles de música, ni músics, ni veus, ni cantants?! Què en seria, del món sense l'harmonia, la tranquil·litat, l'alegria, la melancolia, en resum: els sentims que genera la MÚSICA? Què és la música? Què és això que ens fa sentir i/o pensar tant?


'Art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme.' - Diu el Diccionari d'Instituts dels estudis catalans.

Doncs jo dic més que això! Més que dic, penso que és més que això, ja que no ho podria describir amb paraules.
Us passo una cançó que vaig descobrir fa poquet i expressa molt per a mi. És de Lana del Rey.
Espero que la gaudiu :)

Un festival per recordar

El divendres passat dia 7 de febrer del 2014 va ser un dia molt especial per a tot el grup de 4t d'ESO dels Maristes. Vam fer un festival per guanyar diners pel viatge de final de curs a París, i la veritat és que va ser tot un èxit!

Molts assajos: moltes hores de pati, matins de dissabtes i vespres de diumenges...Tothom va posar-hi el seu granet de sorra d'una o una altra manera i, com a conseqüent, ens ho vam passar d'allò més bé tan duent-ho a terme com en el moment de sortir a dalt de l'escenari del saló amb més de tres-cents cossos prestant atenció al 100% de tot allò que sortia en aquells pocs metres quadrats alçats.

Crec que, com a grup, hem après molt durant aquest parell de mesos intensius d'assajos, discussions, votacions, rialles, nerviosisme, il·lusió...Hem tret tot el potencial que portem a dins de cooperació, empatia i més.

Personalment, estic orgullosíssima de com va anar tot i de tothom i  no canviaria ni un minut del festival.

GRÀCIES!

Pau i No-Violència

Ahir, el passat 30 de gener, es va celebrar el dia de la Pau i la No-Violència.
Als Maristes Igualada ho vam celebrar i, de ben segur, a milers de llocs més arreu del món. És un dia important. És un dia per reflexionar i per no oblidar que la Pau hi ha de ser cada dia, a cada moment i envers qualsevol.
Que no hi hagi guerra literalment no vol dir que hi hagi Pau automàticament. La "Violència"  no només té un sinònim (guerra), sinó que en té molts més, a tots nivells i en qualsevol instant.
També, hem de saber que Pau i Violència no són del tot antònims ja que hi podrien haver situacions on no hi hagués violència ni guerra però que la gent no estigués en Pau, que no estiguessin bé entre ells.
Per això, he de ser conscients que la Pau és crucial per la vida. Estar en Pau amb els qui et rodegen però, sobretot, amb tu mateix.

Tres Tombs

Un clima humit, un temps que dóna ganes de quedar-te tancadet a casa, grips i refredats per tot arreu...Però res ha aturat els TRES TOMBS D'IGUALADA.

Els tres tombs és una tradició molt antiga de la ciutat d'Igualada que consisteix en fer una "passarel·la" per carrers i avingudes populars de la ciutat amb cavalls i carrosses que representen els medis per desplaçar-se i transportar matèria de fa dècades, quan encara no hi havia cotxes ni cap mena de vehicles que funcionessin amb motor.

Fa més de 100 anys que el tercer diumenge de l'any és ocupat per aquest fet on hi va gent de tota la comarca i crec que és una cosa que enriqueix molt i que no s'hauria de perdre mai ja que agrada i dóna vida i cultura.

Com aquesta, moltes més tradicions que es fan durant l'any que fan el mateix afecte i que opino que no haurien de passar mai a la història.

Us deixo amb alguna imatge que he captat des del meu balcó.

Gràcies i bona setmana!

L'esport i la quotidianitat del dia a dia

En aquesta entrada només volia compartir quant de bé es sent un mateix a l'acabar de fer esport. Sigui quin sigui, on sigui, com o amb qui sigui, però si es disfruta en el moment i, a més a més, la sensació de després és més que excel.lent, això ja és "la bomba"!!!

No obstant això, sempre s'ha de tenir en ment aquell moment en el que cal patir, més aviat, donar aquell puntet d'una i una i una miqueta més. De fet, un tant per cent MOLT alt de la millora d'un mateix en un esport és el cap, la ment, el què estàs pensant en aquells instants, com t'autocontroles.

Autocontrolar-se: un valor molt important en qualsevol tipus d'esport, i aplicable a qualsevol activitat, situació que ens podem trobar en el dia a dia: laboral, social, familiar...

Resumint, la manera en què practiques un esport és un reflex de com afrontes les situacions de la vida quotidiana.

"Mens sana in corpore sano."

Juvenal

Us deixo aquí un vídeo que relaciona la vida quotidiana amb l'esport. Espero que us agradi!!

http://m.youtube.com/watch?v=cjzppJS9ZhU

Fins mai 2013. Benvingut 2014!

Deixem de nou un altre any enrere! El 2013 ha estat un any ple d'emocions, sensacions, aprenentatges, experiències, lliçons...Un any únic i molt especial per a mi, personalment.

Mirant endavant, se'ns presenta un any per davant nou, nou de trinca, i és un model únic! Res es podrà tornar a repetir, no n'hi haurà cap més d'igual. Per tant, hem de disfrutar cada moment amb seny i valorant el què tenim.

Propòsits. Tothom (generalment) s'ha proposat alguna cosa per l'any que està per venir. Millorar en algun aspecte en concret, canviar alguna cosa de la teva rutina que no t'acaba d'agradar...Sí! És una bona manera per superar-se a un mateix i cada vegada ser millor que ahir, però la reflexió que faig és la següent: No és important acabar bé l'any que està apunt de tenir un fi? No estaria bé agrair d'alguna manera a la gent que ha estat durant aquest temps al teu costat? Penso que hauríem de donar més importància en el COM s'acaba una any ja que sempre és molt fàcil començar alguna cosa dignament però no és menys important de la manera que s'acaba.

Us deixo un vídeo perquè us motiveu de cara aquest 2014 que de ben segur hi haurà alegries i també obstacles.

Feliç 2014!