El viatge esperat ja ha passat!

París!!! El destí d'aquell viatge tan esperat fa uns mesos ja ha passat. Van ser uns dies molt especials on tots els components del grup vam estar molt compaginats. Fins i tot, amb els professors! Això va ser una de les coses que el van fer més especial...

Tal com vaig escriure anteriorment, vam visitar un parell de museus (el Pompidou i el Louvre), vam fer un passeig pel Bateau Mouche, vam pujar a la Torre Eiffel...Tot ho vam dur a terme juntament amb rialles, bromes, cançons, fotos, vídeos...

Parlant de vídeos...un grup de noies de la nostra classe van realitzar un reportatge de tot el viatge com a treball de camp, una part del Treball de Recerca. Aquí podeu gaudir-lo.

Bona setmana!!!

La Diada de Sant Jordi

S'acosta Sant Jordi. Una data important per tots els catalans i els enamorats en concret: 23 d'Abril.

La diada de Sant Jordi prové d'una llegenda tradicional catalana d'un poble espantat per la presència d'un drac el qual vivia en una cova a prop d'aquest mateix poble. La llegenda acaba de la següent manera: arriba una cavaller i mata al drac, del qual hi surt una rosa que acaba regalant-li a la princesa que anteriorment havia estat escollida perquè el drac se la mengés. Aquest cavaller era Sant Jordi.

Per aquesta raó, a la diada de Sant Jordi és molt popular i típic que els homes regalin una rosa a les dones.
Al mateix temps, se suma que és el dia del Llibre, per tant, és molt comú que les dones regalin un llibre als homes.

És un dia molt maco en el que tothom surt al carrer i passa una bona estona amb la parella o la gent que estima, com la família i els amics
.
És una tradició catalana més que ens fa ser diferents i és per això que no s'hauria d'abandonar ni perdre mai.

Tots junts la podem mantenir!!

Poema anònim d'una personalitat no gaire anònima

Un poema volia compartir amb tots vosaltres, d'autor anònim, però amb un rerefons immensament gran, provinent d'un cor que ho és encara més...Espero que us agradi i que us fagi reflexionar una estona.
EL SUBCONSCIENT

I si el fang que dia a dia trepitgem,
si les petjades amb què viatgem,
si les arrels sortints amb què topem,
i si els mars i rius que creuem,
fossin fruit de la ment adormida
d'una tercera persona que, arraulida
en el racó humit d'una cel·la,
navegui a tota vela,
intentant trovar terra
en el mar del vici i de la guerra
del seu negre subconscient.

I si la veu interior, que és la ment propia,
la teva o la meva
fos del penitent i el subconscient una còpia?

I si el que jo crec i creo...i si la gent
no és res més que el subconscient,
la consciencia, el més profund pensament,
que a foc roent
corroeix en silenci i desobedient
el reclús pensament del criminal dolent.

I si el cantar, l'univers i el terror,
el ballar, els diners i l'horror,
el jugar, els carrers i l'humor,
fossin creacions virtuals
on, ni tu ni jo, ni tots els mals
fóssim ni de lluny reals?!

I si, i si i si!
Ni ossos ni pell. ni carn ni cor...ni amor.

Anònim