Un poema volia compartir amb tots vosaltres, d'autor anònim, però amb un rerefons immensament gran, provinent d'un cor que ho és encara més...Espero que us agradi i que us fagi reflexionar una estona.
EL SUBCONSCIENT
I si el fang que dia a dia trepitgem,
si les petjades amb què viatgem,
si les arrels sortints amb què topem,
i si els mars i rius que creuem,
fossin fruit de la ment adormida
d'una tercera persona que, arraulida
en el racó humit d'una cel·la,
navegui a tota vela,
intentant trovar terra
en el mar del vici i de la guerra
del seu negre subconscient.
I si la veu interior, que és la ment propia,
la teva o la meva
fos del penitent i el subconscient una còpia?
I si el que jo crec i creo...i si la gent
no és res més que el subconscient,
la consciencia, el més profund pensament,
que a foc roent
corroeix en silenci i desobedient
el reclús pensament del criminal dolent.
I si el cantar, l'univers i el terror,
el ballar, els diners i l'horror,
el jugar, els carrers i l'humor,
fossin creacions virtuals
on, ni tu ni jo, ni tots els mals
fóssim ni de lluny reals?!
I si, i si i si!
Ni ossos ni pell. ni carn ni cor...ni amor.
Anònim
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada