Urban running Igualada

Avui, la gent esportista d'Igualada ha sortit a córrer pels carrers de la mateixa ciutat. Molta gent a contribuït en això: botigues, agrupacions escoltes...i els propis corredors! Com a obsequi, se'ls hi ha donat una samarreta blava que, de ben segur, es podrà veure posada durant tot l'any a la gent que hi ha participat.

Crec que aquest tipus de coses fomenten una base més àmplia i permanent de cultura de l'esport, de salut, d'unió, de comerç i de bona sintonia.

A més, els comerços de la centre de la ciutat aprofiten per obrir fins a mitjanit d'aquest mateix vespre per atraure més gent i més ventes de cara a l'estiu.

Un món de bojos

En aquesta entrada, us deixo un cover meu de la cançó "un món de bojos" de la telenovel·la del Cor de la Ciutat.
La lletra val molt la pena escoltar-la; és per això que l'he volgut compartir amb vosaltres ja que tots ens hi podem sentir reflectits. Una de les millors parts és aquesta:

'En un món de bojos només plores al teatre,
ningú riu quan dius per sempre,
perquè els cors de les persones
són d'acer inoxidable.'

Espero que us agradi, que us fagi reflexionar durant uns minuts i que la gaudiu :).

Final d'etapa

Estem a principis de maig de l'últim curs de la nostra etapa als Maristes Igualada, concretament, l'últim mes de l'ESO. Estem anciosos per arribar al nostre destí final i aconseguir el què tots volem: el graduat. No obstant, tots i cadascun de nosaltres té un neguit a dins seu que li diu que això no vol que acabi. No vol acabin les pregàries de cada matí, les classes de tarda de juny amb la xafogor entre cames, les festes de sant marcel·lí, aquells dimecres a les 8 veient tothom encara mig adormit, la setmana de la solidaritat, les cues a les fonts, intercanvis, colònies, convivències d'aprofundiment que fan reflexionar...Són tot un munt de records que ens enduem a la nostra motxilla amb molt d'apreci.

D'aquí aproximadament 1 mes, estarem tots ben mudats i assentats a la sala d'actes celebrant la nostra festa, la festa de graduació de l'ESO.

M'emporto un molt bon record durant els meus 14 anys als Maristes Igualada, on he estat més que bé i, al fi i al cap, m'hi sento com a "casa".