I és que aquests dies han sigut immillorables. Des dels primers, plens d'assajos, obrint la ment i essent creatiu fent material i veient cares agotades però amb molta il·lusió i esperança...
Fins els últims! Aquests són els que realment van plasmar el que havíem currat des d'un bon principi, els que ens van posar a prova com a grup. Grup? He sentit grup? Potser li quedaria millor el nom d'equip o de família, en el que tots 42 ens complementem entre si. 42! Res de 36.
Així doncs, aquests últims van plasmar comprensió, aguantant-nos uns als altres nerviosos en el moment de no trobar alguna disfressa; també, companyerisme, quan havies de desmaquillar a algú darrere la carpa que havies conegut fa dos dies; confiança, esforç, riures, plors, copets a l'esquena, mirades que transmetien seguretat recíproca, xafades de iogurt, workouts, berenars a les 8, obres a "pleno sol"...
Tot això ens ha fet créixer com a persones i crec que ningú de nosaltres ho oblidarà mai.
Immensament contenta, immensament satisfeta. Em sento fins i tot afortunada d'haver pogut viure una experiència tant i tant guai com aquesta, i això només ho hem fet possible entre tots i cadascun de nosaltres, perquè, tal i com diria la princesa del conte, tots som indispensables però inútils sense els altres.
Moltes gràcies per aquests dies tant i tant màgics. Per la màgia de Taraviana, que no s'acabi mai CARAVANA!
