París, ja venim!!

Com vaig comentar fa cosa d'un mes i mig, vam realitzar un festival per guanyar diners pel viatge de final de curs a París. Doncs ha arribat ja la setmana esperada!! Diumenge marxem a les 18:00!!

I és que, després de tots aquests anys, poder anar a una gran ciutat amb personetes que han conviscut amb tu des que érets un moc, és un luxe.

Així doncs, els dies estan plantejats de la següent manera: 

-Sortim de l'escola aquest diumenge i arribem a París cap a mig matí havent sopat i esmorzar en ruta.

-El dilluns visitarem Notre Dame, la Consergerie i el centre Pompidou.

-El dimarts esmorzarem a l'hotel i pujarem fins a la Tour Eiffel i farem un passeig en bateau mouche pel Sena.

-El dimecres també esmorzarem a l'hotel i sortirem direcció Versalles. Més tard, visitarem el Louvre i  pujarem fins al Trocadero i farem un recorregut pels Camps Elisis.

-El dijous sortirem cap a Disneyland i passarem tot el dia allà fins a l'hora de marxar.

Tots en tenim moltes ganes i creiem que és un bon moment per unir-nos tots per últim cop com a curs ja que l'any que ve cadascú anirà cap a una direcció diferent. París, ja venim!!!

Travessant fronteres...

Com ja és costum, aquests dies, els mitjans de comunicació s’han tornat a omplir de notícies d’immigrants que han decidit travessar fronteres. Gent que intenta creuar "l’estret" i, a la vegada el "gran abisme" entre la misèria i la glòria, entre la seva vida i la vida somniada.

La immigració és, sens dubte, un dels temes d’actualitat amb més polèmica. Hi ha divisió d’opinions i ningú es posa d’acord en la solució més adient i justa per a tots. Suposo que el què necessitem tots plegats és una bona dosi de reflexió.

Per una banda, hauríem de pensar en tot el què tenim i en la vida que ens ha tocat viure. Què hem fet per néixer aquí? Absolutament res.  Això em condueix a pensar en la igualtat de drets que tenim tots a dur una vida digna i en l’obligació que tenim d’ajudar a que això sigui una realitat.

Les persones que creuen la frontera en busca d’una vida millor posen en perill la seva pròpia vida…I ho deixen tot! Molt pocs sabem el valor que suposa deixar-ho tot: la teva família, la teva cultura, la teva casa, el teu país. Tot!

Fent memòria, també recordem que, fa uns anys i també a l’actualitat, molta gent d’aquí va emigrar i emigra a països com Alemanya o Suïssa; llavors i ara, érem i som nosaltres els “immigrants” amb l’esperança de ser acceptats. Ara està a les nostres mans ajudar a aquells qui ho necessiten. Potser hauríem de “deixar de sentir-nos envaïts” i ser més persones.

Amb tot i això, la immigració s’ha de dur a terme esglaonadament per tal que el país ho pugui “absorbir” favorablement. I des del meu punt de vista, té una solució que està fora del nostre abast; el què està al nostre abast és potser canviar una mica la nostra actitud i mirar-nos el problema des dels ulls de l’altre. Segurament, el que ells fan és el que tots faríem.

8 de Març: Dia Internacional de la Dona Treballadora

Dia Internacional de la Dona Treballadora? I els 364 dies restants de l’any? Per què no existeix el Dia Internacional de l’Home Treballador? La resposta d’aquestes preguntes les trobarem possiblement si aprofundim tan sols una miqueta amb la realitat actua, laboral i social de la dona.

Ens adonem que les afortunades que tenen un treball, ho fan amb unes condicions econòmicament inferiors a la dels homes, i de ben segur, ho fan igual de bé o millor. I si analitzem l'aportació de coneixement i qualitat en el treball quan es tracta de càrrecs directius o d'alta responsabilitat, el nivell d'exigència és molt superior a la dels homes. 

Però això no acaba aquí: un percentatge molt elevat de dones, una vegada acabada la seva jornada laboral, els hi esperen les responsabilitats familiars: la casa, els fills, el marit…No sé per quina raó tampoc acabem de ser iguals en aquest àmbit. Us imagineu el pare planxant, cuinant o posant la rentadora regularment? Si bé, és cert que hem evolucionat molt, però no el suficient perquè poguem deixar de celebrar aquest dia. Serà aleshores, quan la igualtat social, cultural i laboral de les dones respecte els homes sigui una reailtat arreu del món.