Travessant fronteres...

Com ja és costum, aquests dies, els mitjans de comunicació s’han tornat a omplir de notícies d’immigrants que han decidit travessar fronteres. Gent que intenta creuar "l’estret" i, a la vegada el "gran abisme" entre la misèria i la glòria, entre la seva vida i la vida somniada.

La immigració és, sens dubte, un dels temes d’actualitat amb més polèmica. Hi ha divisió d’opinions i ningú es posa d’acord en la solució més adient i justa per a tots. Suposo que el què necessitem tots plegats és una bona dosi de reflexió.

Per una banda, hauríem de pensar en tot el què tenim i en la vida que ens ha tocat viure. Què hem fet per néixer aquí? Absolutament res.  Això em condueix a pensar en la igualtat de drets que tenim tots a dur una vida digna i en l’obligació que tenim d’ajudar a que això sigui una realitat.

Les persones que creuen la frontera en busca d’una vida millor posen en perill la seva pròpia vida…I ho deixen tot! Molt pocs sabem el valor que suposa deixar-ho tot: la teva família, la teva cultura, la teva casa, el teu país. Tot!

Fent memòria, també recordem que, fa uns anys i també a l’actualitat, molta gent d’aquí va emigrar i emigra a països com Alemanya o Suïssa; llavors i ara, érem i som nosaltres els “immigrants” amb l’esperança de ser acceptats. Ara està a les nostres mans ajudar a aquells qui ho necessiten. Potser hauríem de “deixar de sentir-nos envaïts” i ser més persones.

Amb tot i això, la immigració s’ha de dur a terme esglaonadament per tal que el país ho pugui “absorbir” favorablement. I des del meu punt de vista, té una solució que està fora del nostre abast; el què està al nostre abast és potser canviar una mica la nostra actitud i mirar-nos el problema des dels ulls de l’altre. Segurament, el que ells fan és el que tots faríem.