Torno a ser aquí per explicar la sensació que es té al marxar un temps fora, lluny de casa, de la família, dels amics. He estat a Canadà durant el primer trimestre i mai hauria pensat que fos una experiència tan forta. La veritat és que no n'ets conscient fins que no estàs allà. Diferents costums, diferent cultura, el menjar, la casa, l'escola, el canvi horari, el clima...Són tot un seguit de coses que, quan arribes, estàs molt descol.locat i tens una barreja d'emocions que no saps si riure o plorar. En resum: t'envolta un entorn totalment diferent, on ningú et coneix i, per tant, ningú t'espera. Ets un desconegut, i el meu objectiu va ser canviar això; anar-me fent el meu lloc i que comencés a ser la Núria pels canadencs.
I ara, estant aquí, me'n adono que aquell poble perdut pel Canadà i la seva gent quedarà al meu cor per la resta de la meva vida.
