Estem a principis de maig de l'últim curs de la nostra etapa als Maristes Igualada, concretament, l'últim mes de l'ESO. Estem anciosos per arribar al nostre destí final i aconseguir el què tots volem: el graduat. No obstant, tots i cadascun de nosaltres té un neguit a dins seu que li diu que això no vol que acabi. No vol acabin les pregàries de cada matí, les classes de tarda de juny amb la xafogor entre cames, les festes de sant marcel·lí, aquells dimecres a les 8 veient tothom encara mig adormit, la setmana de la solidaritat, les cues a les fonts, intercanvis, colònies, convivències d'aprofundiment que fan reflexionar...Són tot un munt de records que ens enduem a la nostra motxilla amb molt d'apreci.
D'aquí aproximadament 1 mes, estarem tots ben mudats i assentats a la sala d'actes celebrant la nostra festa, la festa de graduació de l'ESO.
M'emporto un molt bon record durant els meus 14 anys als Maristes Igualada, on he estat més que bé i, al fi i al cap, m'hi sento com a "casa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada