Una nova etapa

Després de més de 2 anys de deixar el meu blog abandonat, torno a ser aquí! Avui, escric des d'una nova habitació, una nova ciutat. Avui, enceto una etapa totalment diferent i molt motivadora que feia temps que tenia ganes de començar: la vida d'universitària.

Cares noves, aules i professors totalment desconeguts. Respecte, molt respecte...Però també hi percebo noves oportunitats i reptes personals; just davant meu, s'obren una infinitat de camins súper interessants, però llargs i molt intensos. Quin serà el bo? O, més ben dit: quin serà el millor?

Serà un etapa plena de moments bons, però també d'alguns que no ho seran tant. A més, ja no hi ha zona de comfort a prop. Més aviat, avui mateix n'he començat a construir una de nova.

Us deixo amb aquesta frase:

Per la màgia de Taraviana, que no s'acabi mai Caravana!

Sabeu la típica amanida que hi ha més de tot que d'amanida? Això em recorda Caravana. I és que no ho tinc entrat dins el meu cor com unes colònies normals, no...En unes colònies normals, els monitors no formen part del grup de nens; en unes colònies normals, no te'n vas a dormir fins les tantes a causa d'haver estat assajant, ni es fan activitats de "tirar la vergonya a la basura"...

I és que aquests dies han sigut immillorables. Des dels primers, plens d'assajos, obrint la ment i essent creatiu fent material i veient cares agotades però amb molta il·lusió i esperança...
Fins els últims! Aquests són els que realment van plasmar el que havíem currat des d'un bon principi, els que ens van posar a prova com a grup. Grup? He sentit grup? Potser li quedaria millor el nom d'equip o de família, en el que tots 42 ens complementem entre si. 42! Res de 36.
Així doncs, aquests últims van plasmar comprensió, aguantant-nos uns als altres nerviosos en el moment de no trobar alguna disfressa; també, companyerisme, quan havies de desmaquillar a algú darrere la carpa que havies conegut fa dos dies; confiança, esforç, riures, plors, copets a l'esquena, mirades que transmetien seguretat recíproca, xafades de iogurt, workouts, berenars a les 8, obres a "pleno sol"...
Tot això ens ha fet créixer com a persones i crec que ningú de nosaltres ho oblidarà mai.

Immensament contenta, immensament satisfeta. Em sento fins i tot afortunada d'haver pogut viure una experiència tant i tant guai com aquesta, i això només ho hem fet possible entre tots i cadascun de nosaltres, perquè, tal i com diria la princesa del conte, tots som indispensables però inútils sense els altres.

Moltes gràcies per aquests dies tant i tant màgics. Per la màgia de Taraviana, que no s'acabi mai CARAVANA!

Urban running Igualada

Avui, la gent esportista d'Igualada ha sortit a córrer pels carrers de la mateixa ciutat. Molta gent a contribuït en això: botigues, agrupacions escoltes...i els propis corredors! Com a obsequi, se'ls hi ha donat una samarreta blava que, de ben segur, es podrà veure posada durant tot l'any a la gent que hi ha participat.

Crec que aquest tipus de coses fomenten una base més àmplia i permanent de cultura de l'esport, de salut, d'unió, de comerç i de bona sintonia.

A més, els comerços de la centre de la ciutat aprofiten per obrir fins a mitjanit d'aquest mateix vespre per atraure més gent i més ventes de cara a l'estiu.

Un món de bojos

En aquesta entrada, us deixo un cover meu de la cançó "un món de bojos" de la telenovel·la del Cor de la Ciutat.
La lletra val molt la pena escoltar-la; és per això que l'he volgut compartir amb vosaltres ja que tots ens hi podem sentir reflectits. Una de les millors parts és aquesta:

'En un món de bojos només plores al teatre,
ningú riu quan dius per sempre,
perquè els cors de les persones
són d'acer inoxidable.'

Espero que us agradi, que us fagi reflexionar durant uns minuts i que la gaudiu :).

Final d'etapa

Estem a principis de maig de l'últim curs de la nostra etapa als Maristes Igualada, concretament, l'últim mes de l'ESO. Estem anciosos per arribar al nostre destí final i aconseguir el què tots volem: el graduat. No obstant, tots i cadascun de nosaltres té un neguit a dins seu que li diu que això no vol que acabi. No vol acabin les pregàries de cada matí, les classes de tarda de juny amb la xafogor entre cames, les festes de sant marcel·lí, aquells dimecres a les 8 veient tothom encara mig adormit, la setmana de la solidaritat, les cues a les fonts, intercanvis, colònies, convivències d'aprofundiment que fan reflexionar...Són tot un munt de records que ens enduem a la nostra motxilla amb molt d'apreci.

D'aquí aproximadament 1 mes, estarem tots ben mudats i assentats a la sala d'actes celebrant la nostra festa, la festa de graduació de l'ESO.

M'emporto un molt bon record durant els meus 14 anys als Maristes Igualada, on he estat més que bé i, al fi i al cap, m'hi sento com a "casa".

El viatge esperat ja ha passat!

París!!! El destí d'aquell viatge tan esperat fa uns mesos ja ha passat. Van ser uns dies molt especials on tots els components del grup vam estar molt compaginats. Fins i tot, amb els professors! Això va ser una de les coses que el van fer més especial...

Tal com vaig escriure anteriorment, vam visitar un parell de museus (el Pompidou i el Louvre), vam fer un passeig pel Bateau Mouche, vam pujar a la Torre Eiffel...Tot ho vam dur a terme juntament amb rialles, bromes, cançons, fotos, vídeos...

Parlant de vídeos...un grup de noies de la nostra classe van realitzar un reportatge de tot el viatge com a treball de camp, una part del Treball de Recerca. Aquí podeu gaudir-lo.

Bona setmana!!!

La Diada de Sant Jordi

S'acosta Sant Jordi. Una data important per tots els catalans i els enamorats en concret: 23 d'Abril.

La diada de Sant Jordi prové d'una llegenda tradicional catalana d'un poble espantat per la presència d'un drac el qual vivia en una cova a prop d'aquest mateix poble. La llegenda acaba de la següent manera: arriba una cavaller i mata al drac, del qual hi surt una rosa que acaba regalant-li a la princesa que anteriorment havia estat escollida perquè el drac se la mengés. Aquest cavaller era Sant Jordi.

Per aquesta raó, a la diada de Sant Jordi és molt popular i típic que els homes regalin una rosa a les dones.
Al mateix temps, se suma que és el dia del Llibre, per tant, és molt comú que les dones regalin un llibre als homes.

És un dia molt maco en el que tothom surt al carrer i passa una bona estona amb la parella o la gent que estima, com la família i els amics
.
És una tradició catalana més que ens fa ser diferents i és per això que no s'hauria d'abandonar ni perdre mai.

Tots junts la podem mantenir!!